Pensaments llançats al vol

Tornada

2010-08-21T14:06:00.008+01:00

Doncs ja estem ací. En realitat vam tornar dimarts. En un primer moment em pensava que arribaria a Santiago de Compostela., però el camí sembla que ha estat més dur del que ens pensàvem. Bé, però, de tot es pot aprendre. Ara ja sabem que no tots els camins són iguals (quina fita i quin descobriment), que sí, està clar que tots arribem al mateix lloc, però això no significa que el camí siga igual de dur. El camí primitiu, que és el que hem fet és bastant duret pel que fa als desnivells en les rutes que hem fet. Ha estat molt interessant també adonar-me de noves funcions en el meu iPhone que desconeixia. Qui em coneix ja sap que això en mi és tota una fita impressionant, he he he. És l'altímetre. Evidentment, vaig pensar, si tinc un GPS he de poder tenir un altímetre, i sí, hi ha un que, si permets una mica de propaganda en la part inferior et diu a quants metres sobre els nivells del mar t'hi trobes. I quina funcionalitat té tot açò. Molt fàcil, en la mateixa guia, en el meu cas la d'Eroski, que venia en forma d'aplicació amb una informació completíssima, t'hi diu quina serà l'alçada màxima a la que et trobaràs en la ruta que estàs seguint. Imagina que quan has eixit tens una alçada de 500 metres sobre el nivell del mar i la guia et diu que el punt màxim és de 1200 metres. Doncs si vas pujant i no pots més, sabràs quants metres et queden pujant la muntanya. Si et queden pocs doncs ja saps que aviat bé la baixada o si et queden molts, ja saps que et convé haver esmorzat bé.
Ara, un avís! Baixar també pot arribar a ser molt dur, algunes baixades són veritablement tan trencacames com les pujades, especialment si no estem entrenant. Poc de pes al llom i un bon entrenament de femorals, cuadríceps, turmells, en fi... uns exercicis que posen a funcionar totes les articulacions i músculs possibles de les cames i reforcen el pes que podem suportar... perdre una mica de pes corporal també ajuda i si més no, augmentar la massa muscular.
En conclusió, que em sembla que la propera vegada aniré amb bici, he he he! Tot i que fins i tot des del punt de vista fotogràfic no té res a veure una cosa amb l'altra. Caminar et dona més facilitat a l'hora d'accedir a alguns indrets interessants.
En un altre capítol explicaré com he adaptat una bici més aviat roïneta per a poder fer el camí. Un dels punts conflictius, evidentment, és la suspensió, que cal que siga compatible amb una càrrega considerable, ja que en la bici es tendeix a carregar una mica de pes que no pas si ho portem al llom.
Au! Com diuen en bable a Astúries…HAXA SALÚ!

Tercer dia!!

2010-08-12T15:17:00.005+01:00

Aquest dia ja hem entrat en calent. Acabe de saber que aquesta ruta és de les més dures que hi ha. Realment ha estat dura fins ara, ja que tinc els genolls bastant fets pols. Avui sí que he aconseguit perdre'm, tota una fita, ja que fins ara no m'havia perdut per a res. He arribat a la conclusió també que el ritme el marques tu. Potser és un símbol de la vida, sempre hi ha gent que vol anar més ràpid, arribar abans, però després açò mateix es torna en la seua contra i acaben per abandonar. És per aquest motiu que molt sovint convindria fer aturades i reflexionar. En un dels moments he agafat la tangent i m'hi he accelerat. He vist uns paisatges meravellosos, que he admirat i dels quals n'he gaudit. Però no eren els paisatges que havia de veure. Ho he interpretat com un altre símbol. Sovint veiem coses que ens agraden, que ens resulten molt maques a la vista i hi anem, però quan arribem sols hi ha esbarzers i ens fa complicar-nos el camí simbòlic del nostres esperit. Són les distraccions, que potser són interessants també, però sens dubte ens allunuyen del nostre objectiu i el poden complicar molt i bastant.
Encara em queden uns quants dies. dubtem si l'acabarem. De moment el meu company, Gonzalo, encara m'acompanya.
En molts moments he hagut d'agafar la drecera i decidir per mi mateix, independentment d'allò que em deien els altres. Aquesta independència i llibertat pot representar tota una oportunitat perquè ens fa molt fort. Tots sabem ja què representa aquell prijcipi darwinià de "the survival of the fittest", que en català falsament es tradueix com a "la supeevivència del més fort" quan en realitat el concepte era "la supervivència del més adaptat". És per això que més que guanyar el que cal és adaptar-s'hi a allò que vas trobant i en aquest sentit respondre'm en la mesura de les nostres possibilitats i ens adaptarem molt millor. Pensava avui que el final d'aquest camí, com tothom sabem és la catedral de sant Jaume, però ja he sentit moltes vegades sobre aquest costum de continuar fins a Finisterre. Molta gent tenim aquesta necessitat constant d'anar més enllà de les coses i de trobar les essències, de fet moltíssima gent afirma que el camí més vell, que potser és d'origen pagà no es quedava en la ciutat de Santiago, sinó queq arrbava sempre fins a Finisterre.
A veure què i quines sorpreses ens ha preparat aquest quart dia de camí.

El primer dia!

2010-08-10T05:37:00.002+01:00

Bon dia!
Ara mateix estem en el tren i aviat eixirem. Aquesta nit ha estat molt curta, estava pensant en totes les coses que em deixaria, si portava massa coses damunt, etc. El amic Gonzalo també se'n ve. De moment hem passat la primera part dels nervis i ara sols en cal arribar sans i estalvis a la nostra destinació i començar a caminar.
Ja tinc ganes de començar a penjar algunes fotos i contar moltes històries noves. De moment, adéu Vila-real i fins la tornada, que no sé quan serà, ja que no he comprat cap bitllet. Sols sé que tinc tot el mes d'agost per davant i que ja vorem.

La casa de l'àvia - La casa de mi abuela

2010-03-07T09:55:00.003Z

http://www.lacasademiabuela.info/cast/videos/trailer_grande.htm

Trobadors e Trobairitz

2010-02-01T20:53:00.004Z

Fa temps que no tenia per costum escriure en aquest bloc meu. Ara torne potser per fer un servei públic que espere que siga útil. A més dels meus comentaris hi inclouré ací un enllaç que segur que us serà bastant útil.

Heus ací:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=242518

[És molt bo aquest podcast, ja ho veureu!]

Amb aquest programa sobre els trobadors podreu aprofundir sobre una de les poesies més dignes conreades a les nostres terres.
Com comenta Oriol Junqueras, el conreu de la llengua és una tradició que troba les seues arrels en la cultura clàssica i per tant en l'antiga Roma i l'antiga Grècia.
Per tant el model cultural dominant a l'època a Occitània té unes arrels ben profundes que es desenvolupen en una llengua que ens és germana de molt prop.

La seua tradició se'ns va transmetre en una època en la qual, com bé sabeu, encara no estaven gens clars els límits de la llengua i per això molts van confondre fins i tot una llengua amb l'altra o, si més no, van considerar més estètic o més adient escriure en la tan bella llengua occitana.
Gaudiu d'Isabel de Riquer, una de les millors especialistes del món sobre aquest tema dels trobadors. Aquesta especialista, a més a més, ens parla del mot correcte per a referir-se a les dones que "trobaven", les "trobairitz", concepte millor explicat, si hi ha interés (i segur que hi ha!) a la pàgina de la viquipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobairitz

Per cert! En un llibre aquests dies vaig trobar algunes pàgines força interessants sobre l'occità, que de ben segur molts gaudiran visitar:

http://www.occitanet.free.fr/
http://www.occitanet.free.fr/
http://www.occitanet.free.fr/

També us hi dexe una cançó trobadoresca que estic ben segur que gaudireu moltíssim:

Bernart de Ventadorn: Quan vei la lauzeta mover

CAMPANES PER LA GRIP A!

2009-10-29T07:29:00.000Z

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Economia i ideologia

2009-10-25T11:49:00.004Z

Fa pocs dies commemoràvem els vint anys de la caiguda del mur. En aquell temps molts varen interpretar que allò era "el fi de la història", que ja no hi havia res més per discutir. Es va dibuixar un triomfalisme que podria semblar real. Avui, però, tot aquell triomfalisme capitalista ha estat soterrat sota runes molt fosques. Després d'aquell triomfalisme va seguir a Europa la guerra dels Balcans, un gran fracàs de la diplomàcia moderna. Van ser els països europeus els responsables de la vergonya que allà va tindre lloc. Era, per tant, el món modern fruit del nou sistema mundial el que va trontollar per complet.
Poc temps després varen començar a construir-se altres murs, però aquesta vegada entre mons de la salvació mundialitzadora (globalitzadora).
Recordem que la neteja ètnica, després de la caiguda d'aquell mur estava a sols dos hores de vol de València. Vam aprendre, però que la "nova ideologia", que mai havia funcionat entre palestins i israelians havia estat incapaç de triomfar.
Crec que és hora ja de soterrar ideològicament aquesta molt antiquada tendència a utilitzar la imatge del mur com a bastió del triomf d'un sistema sobre l'altre. Evidentment, aquella forma de veure el món estava ja més que antiquada, acabada. Però la solució i salvació del món soviètic ara s'ha convertit a totes llums en dictadures capitalistes on una minoria imposa els seus criteris i pensament sobre les minories mitjançant les formes de control modernes: els mitjans de comunicació de masses.
El nou ordre mundial està imposat bàsicament pel Fons Monetari Internacional i el G-12, però atenció, un 40% del capital estatunidenc està en el Banc de Xina, a això potser responia la visita del injustificat Premi Nobel, Obama.
Un altre canvi proper, que potser no veurem tots serà la consagració del capitalisme actual: l'autodestrucció de l'home i del món on viu, per causa del seu propi egoisme, o almenys del d'uns pocs privilegiats que decideixen en el G-12 o l'FMI què és allò bo i allò roí.

La meua experiència personal amb els serveis d'atenció al client de Media Markt

2009-09-08T12:59:00.006+01:00

Bé doncs, l'altre dia, en tornar del meu meravellós viatge per tot Europa, vaig actualitzar la meua llista de cançons i vídeos del meu Ipod, que ja havia adquirit al desembre. Aleshores, vaig decidir que volia anar-me'n a córrer escoltant música. De sobte, en posar-me els auriculars d'Apple (que per cert, en sols 6 mesos d'ús s'estan caient a trossos i ja us posaré les fotos (quan me'ls torne Media Markt) perquè pugueu veure la realitat) me n'adone que se sentien en "mono" i això malauradament no tenia res a veure amb els micos de Gibraltar que havia visitat fa poc, sinó que no se sentia pels dos auriculars com sempre, sinó solament per un.
En altres MP3 m'havia passat el mateix amb el temps, però després dels dos anys de garantia que en solen donar, ja és de coneixement públic que la major part de la cosa que ens vénen tenen data de caducitat, de manera que els consumidors consumim contínua i convulsivament i alimentem la cobdícia i l'avarícia del capital.
En fi, però, la data de caducitat em semblava massa matinera com per a acceptar-la tranquil·lament, per tant, em vaig adreçar al lloc on havia comprat l'aparell d'Apple, és a dir, Media Markt. Aleshores, una dona estressada i estressant que em mirava després de passar uns 30 minuts en una cua no menys estressant que tota la situació, em va atendre. Li vaig explicar el meu cas i ella em va obligar (si volia deixar l'Ipod "en garantia") a signar una mena de contracte on acceptava que deixava l'Ipod en dipòsit. Com que no tenia més remei, el vaig signar i llavors la dona va amagar el meu Ipod a la part de darrere.
Me'n vaig anar a casa amb els dos fulls firmats per mi (i la còpia es la va quedar ella) i la seguretat de l'afirmació que amb el codi que hi havia al paper podia telefonar a un número i m'informarien puntualment de quin era l'estat del meu Ipod.
Això va ser el 25 d'agost de 2009 i ara bé el desenllaç del meu particular microrelat.
Des d'aleshores he telefonat diverses vegades i cap ni una tenien ni idea d'on estava l'Ipod dels dimonis. Avui, telefone i la dona afirma que jo havia firmat que havia d'esperar fins a un mes sencer. Mire els papers i me n'adone que en la part de darrere hi havia tot un seguit de condicions en lletra molt petita i amb tinta diluïda gairebé no visible. Allà no deia absolutament res dels 30 dies.
Decidisc telefonar a "Atenció del consumidor" perquè pensava que defensarien els meus drets com a usuari...
Comence telefonant a Castelló, ja que ha estat el primer telèfon que ha eixit en fer la recerca per Internet d'una oficina d'atenció al consumidor. Telefone i plantege la pregunta, que ací resumisc:
--Bon dia.
--Bon dia.
--És atenció al consumidor?
--Diga'm què vol per favor.
--Mire, doncs resulta que vaig comprar un Ipod un dia i bla bla bla i resulta que bla bla bla i aleshores el vaig portar bla bla bla i sobretot volia saber si el fet que espere un mes allarga el contracte de garantia de l'aparell o continua sent de dos anys bla bla bla i si tinc dret a que em donen un aparell en substitució o tinc cap dret reconegut per les conseqüències econòmiques de l'espera (imagine's vostè que fos un cotxe per anar a treballar i que si no va a treballar, evidentment, es queda sense feina!) i bla i més bla i rebla bla bla bla i clar, el contracte de garantia en dipòsit estava amagat en la part de darrere en lletra super petita i diluïda, de manera que no es distingeix ni amb lupa i la venedora de Media Markt en cap moment em va advertir que hi havia tantes lletres amagades en la part de darrere, va actuar de mala fe? En fi, vostè que em recomana.

Aleshores, se senten uns 15 tensos segons de pausa i em diu:

--És que vostè no s'hauria d'haver adreçat ací, vostè d'on és?
--De Vila-real...
--Doncs li recomanaria que telefonés al 012 que...
--Adéu!
--Pip pip, pip pip...

--Riiiiiiing!
--Bon dia, és el 012, per a valencià polse 1 o diga 1, per a castellà pols... NO HEM COMPRÈS EL SEU MISSATGE, LI PASSEM AMB UNA OPERADORA...
De sobte, un missatge en perfecte castellà...
--Todas nuestras operadoras están ocupadas, llame de nuevo pasados unos minutos.
El cabreig augmenta...
Finalment, parle amb una operadora que em diu que telefone al Prop de Vila-real i pregunte per Atenció al consumidor.
Em sent idiota.
Telefone al Prop de Vila-real al voltant de les 11:30...
--Diga?
--És el Prop?
--Sí, vostè qui és?
--Doncs sóc Santi i...
Mire, doncs resulta que vaig comprar un Ipod un dia i bla bla bla i resulta que bla bla bla i aleshores el vaig portar bla bla bla i sobretot volia saber si el fet que espere un mes allarga el contracte de garantia de l'aparell o continua sent de dos anys bla bla bla i si tinc dret a que em donen un aparell en substitució o tinc cap dret reconegut per les conseqüències econòmiques de l'espera (imagine's vostè que fos un cotxe per anar a treballar i que si no va a treballar, evidentment, es queda sense feina!) i bla i més bla i rebla bla bla bla i clar, el contracte de garantia en dipòsit estava amagat en la part de darrere en lletra super petita i diluïda, de manera que no es distingeix ni amb lupa i la venedora de Media Markt en cap moment em va advertir que hi havia tantes lletres amagades en la part de darrere, va actuar de mala fe? En fi, vostè que em recomana???
--És que la persona que atén aquestes consultes ha eixit a esmorzar.
-- ...
--Hola?
--Sí, estic ací... i quan la puc localitzar?
--Doncs telefone d'ací a uns minuts o passe's per ací si pot i li atendrem.

EL CABREIG AUGMENTA A LÍMITS INSOSPITABLES, EL "PROP" EL TINC UNA MICA LLUNY, PERÒ DECIDISC ANAR PERSONALMENT, JA QUE SUPOSE QUE L'ATENCIÓ PERSONALITZADA SEMPRE SERÀ MILLOR...
Després de fer unes gestions, hi arribe allà exactament a les 12:19.
--Mire, és que he telefonat sobre una consulta d'un tema d'atenció al consumidor.
La "funcionaria assassina" (com deia Alaska), sense escoltar-me, m'assenyala una pantalleta on polsant-hi ixen els tiquets amb el teu torn. Polse convulsivament i no ix res...
--Senyoreta... Ací no ix res.
--Que on polses?
--"Atenció al consumidor".
--Ah, és que la xica deu haver eixit a esmorzar, torne en uns 20 minuts.
--Que a quina hora tanqueu? (tement-me que tanquen abans que no torne la "xica")
--A les 14.
Encara em queden forces per somriure i ho faig, atentament, mentre me'n vaig lentament per la porta...
Torne sobre les 13...
Mire la pantalla, continua allà la senyal que representa que no hi ha la persona encara. Em cabrege. Allà al costat hi ha un home que em diu atentament:

--Puc ajudar-li?
--Sí, gràcies, mire, és que busque la persona encarregada d'Atenció al Consumidor (la que defensa els nostres drets...), que no hi és.
--Deu haver eixit a esmorzar.
--*"·$=·")=·"P^^¨"·$=$·")"=!=$·="??="·*¨^!!!!!!!!!!!
--Què li passa?
--Mire, és la tercera vegada que em diuen açò!! Sí que esmorza aquesta persona, no?
--En les altres ocasions li deuen haver dit una altra cosa i vostè ho haurà entès malament, li hauran dit que havia eixit a fer unes gestions...
--LI JURE PER MA MARE I LA MEUA SALUT QUE M'HAN DIT QUE HAVIA EIXIT A ESMORZAR, AÇÒ NO ÉS SERIÓS.
L'home continua dubtant de la meua paraula amb la seua mirada.
--Escolta, bon home, JO NO MENTISC, SI HO DIC ÉS PERQUÈ ÉS VERITAT!!
--Naturalment... bé, intentaré telefonar-la. (!!!!!!!!!!!!!!)
Finalment, als minuts, entra per la porta ràpidament.
Comencen a cridar els números que com que és "Atenció al consumidor" comencen amb la "c", de "consumidor". Dos persones estaven davant de mi i evidentment passen abans, sembla que no tan indignats com jo (sóc un ciutadà que es fa valdre).
FINALMENT (!!!) EM TOCA A MI.
Entre sigilosament.
Me n'adone que la funcionaria té cara d'estar molt cabrejada.
Comence a explicar la història d'abans:
Mire, doncs resulta que vaig comprar un Ipod un dia i bla bla bla i resulta que bla bla bla i aleshores el vaig portar bla bla bla i sobretot volia saber si el fet que espere un mes allarga el contracte de garantia de l'aparell o continua sent de dos anys bla bla bla i si tinc dret a que em donen un aparell en substitució o tinc cap dret reconegut per les conseqüències econòmiques de l'espera (imagine's vostè que fos un cotxe per anar a treballar i que si no va a treballar, evidentment, es queda sense feina!) i bla i més bla i rebla bla bla bla i clar, el contracte de garantia en dipòsit estava amagat en la part de darrere en lletra super petita i diluïda, de manera que no es distingeix ni amb lupa i la venedora de Media Markt en cap moment em va advertir que hi havia tantes lletres amagades en la part de darrere, va actuar de mala fe? En fi, vostè que em recomana???

M'interromp i em diu:

M'han dit que estaves molt cabrejat...
Li faig un resum de tota la història perquè comprenga el meu més que justificat cabreig.
Sembla que ho comprèn i em dona la raó, però es gira i m'ensenya indignada unes quantes muntanyes de papers. Em comenta que ella sols és una persona, que entén que tinc raó de queixar-me perquè hauria d'haver més personal, però ella no pot fer res...
Pense, sense dir-ho en veu alta, que evidentment jo no tinc perquè anar a parlar amb Camps sobre el tema i que és normal que m'enfade amb el primer que tinc davant, després de tot el calvari...
Sembla que ens entenem bé i ens "reconciliem" en adonar-nos que compartim indignació.
Finalment no queda clar si estava esmorzant com deien els seus companys (tenen tot el dret, però crec que són 30 minuts...) o fent "gestions", però en veure les muntanyes insondables de paper crec al que diu la "pobra" funcionària.
M'indigne amb l'Estat espanyol i amb la Generalitat Valenciana.
En fi, després d'inspeccionar el meu cas i la documentació aportada m'informa:

--Lamentablement la legislació vigent no estableix cap termini per als aparells en període de garantia deixats en dipòsits.
És ben cert que el període del contracte de garantia no hauria de contar durant el temps deixat en dipòsit (de les frases percep una certa vacil·lació o dubte intencionat).
De tota manera la jurisprudència estableix que a partir dels 3 mesos nosaltres obrim un expedient sancionant amb multa, però d'això tampoc se'n desprèn cap garantia que vostè recuperarà el seu aparell immediatament en òptimes condicions.
Quant a les possible indemmnitzacions, en principi la llei no n'estableix cap, l'única manera d'aconseguir-les seria per la via judicial, amb les conseqüents despeses i complicacions diverses.
Si fos un aparell imprescindible per a la seua feina com ara pot ser-ho un ordinador li recomanaria comprar-ne un de nou o adquirir una garantia addicional (amb el conseqüent cost addicional per despeses d'assegurança) on s'inclogués aquest servei de substitució, però en la garantia ordinària no es contempla cap substitució de res.
--Però, aleshores, si deixe un cotxe en el taller en el temps de garantia poden tardar fins a tres mesos en arreglar-me'l?
--En principi sí, podrien.
--I no tindrien l'obligació de donar-me'n un de substitució mentrestant ni res de res?
--Doncs NO.
--I a vostè això li pareix just i normal?
--NO.
Bufa una mica d'aire, tot i que estem en un lloc tancant, una mota de pols rebota per la taula i entre els papers amuntonats... Es congela la imatge.
Baixe la mirada.
Ens acomiadem cordialment. M'indigne per les injustícies de la meua ciutat, del meu país, del meu Estat i del món.
Les accepte estoicament i me'n torne a casa acceptant que d'ara en endavant si vull garanties hauré de contractar un advocat de per vida.

NOTA: Als implicats, especialment les empreses i no tant les persones, els demane respecte per aquest article, és la meua experiència PERSONAL, tot i que em sembla, que per a res en sóc jo l'únic afectat. Crec que és bo que la gent tinga llibertat per a dir el que pensa, especialment a Internet, de manera que demane als servidor i guardians del capital: QUE EM TINGUEN RESPECTE, QUE RESPECTEN LA MEUA LLIBERTAT I A LA GENT... QUE S'ALLIBERE DE LES CADENES. DIGUES NO! PROTESTA SEMPRE!!!

Imatges de: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/11/IPod_family.png

Els poquets països que he pogut visitar!

2009-09-02T11:05:00.006+01:00

RAMON LLULL VA DESCOBRIR AMÈRICA??

2009-06-09T20:12:00.002+01:00

Llegint coses de Llull per a preparar-me uns exàmens, he trobat una dada curiosa, que sembla que ningú sol comentar: Ramon Llull escriu en una de les seues obres que les marees de l'Atlàntic tenien el seu origen en l'existència d'un continent a Occident! Llavors, és molt probable que el Cristòfol Colom autèntic, no en el que ens han fet creure, agafés la seua idea d'una corrent de coneixement sobre l'Atlàntic de la qual Llul en formava part, ja que ell havia viatjat molt i coneixia com a mínim el nord d'Àfrica pels viatges que feia amb la finalitat d'evangelitzar els musulmans.
El mateix pare Antoni Ramon Pasqual al 1789 així ho explica per escrit en parlar sobre la influència de Llull en el descobriment d'Amèrica! "La casa de Colom", diu el pare, "potser va ser aquella on Llull hi va deixar les seues obres i si bé és cert que faltaven encara dos segles pel descobriment d'Amèrica, sabem que de les antigues memòries i històries de Mallorca CONSTA QUE ESTEVE COLOM, GENOVÈS, ES TROBAVA A BUGIA QUAN LLULL VA SER MARTIRITZAT PELS MOROS, ESTEVE COLOM VA DEMANAR AL REI DUR LLULL A GÈNOVA PERQUÈ ERA MOLT CONEGUT SEU I DE TOT GÈNOVA, ON TANTES VEGADES HAVIA ESTAT. AIXÒ INDICA UNA PARTICULAR AFECCIÓ D'ESTEVE COLOM I POTSER PER AIXÒ VA QUEDAR A LA CASA DELS COLOM UNA CERTA DEVOCIÓ A LLULL, LA QUAL COSA AFEGIDA A LA VERSEMBLANT POSSESSIÓ DELS SEUS LLIBRES, FA MOLT CONFORME QUE CRISTÒFOL COLOM S'INCLINÉS ALS SEUS ESCRITS I DICTÀMENS. D'ALTRA BANDA, ÉS MANIFEST, QUE EN EL SEGLE XV, EN EL QUAL ES VA FORMAR COLOM EN LES SEUES IDEES, ERA A GÈNOVA APRECIANT LA DOCTRINA DE LLULL, JA QUE A L'ANY 1510 ES VAN IMPRIMIR A VALÈNCIA ALGUNS DELS SEUS LLIBRES A EXPENSES I INSTÀNCIES DE BARTOLOMÉ GENTIL, NOBLE GENOVÈS. AIXÍ HO EXPLICA ALFONSO DE PROAÇA, QUI ES VA CUIDAR EN LA IMPRESSIÓ EN LA DEDICATÒRIA AL MATEIX GENTIL QUI TENIA LA DETERMINACIÓ DE FER ESTAMPAR ELS LLIBRES DE MEDICINA I ASTRONOMIA DE LLULL."

Shalom Israel

2009-04-26T15:55:00.002+01:00

Fa ja temps, com saben molts dels meus amics, que sempre he tingut una gran predilecció per Israel, pel món jueu i per la seua història encriptada en les nostres terres. És un món i una cultura per descobrir, apassionant i molt poc compresa per una majoria que portant una palestí en el coll ja pensa que és doctor en història d'Israel i Palestina.
Passejant per Vila-real, el meu poble, em vaig adonar que nosaltres també tenim, al costat dels Lluïsos la nostra jueria, amb un carrer amb aquest nom, darrere mateix dels Lluïsos. Al costat de l'entrada als Lluïsos, naturalment, no podia faltar, la coneguda com a capelleta de la sang (si no m'enganye jo ara), orientada, curiosament, en direcció al temple de Jerusalem, com també ho estan els edificis adjacents!
Més tard, investigant, em vaig adonar que Jaume I, el nostre menystingut rei primer, va donar la batllia de Vila-real a Salomó Vidal. Vidal és precisament un cognom molt escampat en la nostra comarca, doncs sí, és completament jueu.
Per això, i moltes altres coses, aquestes restes que curiosament han quedat en molts dels nostres pobles en formes estranyes i sovint esotèriques no poden ser deixades de banda i cal que coneguem el seu origen, per a poder conèixer-nos una mica millor a nosaltres mateixos.
Ells, foren expulsats pel decret dels reis catòlics al 1492. Amb ells, va ser expulsada una part de nosaltres.

Lectura molt recomanada:

The Politically Incorrect Guide to the Middle East per Martin Sieff

El trobareu fàcilment per fer-li una ullada a:

books.google.com

I traduït en moltes llibreries.

SHALOM ISRAEL!

Joan Puigcercós al programa 59 segons

2009-01-05T18:21:00.000Z

Com que crec que contesta a preguntes bastant interessants, hi incloc ací les intervencions del president d'ERC, Joan Puigcercós.

Orgull valencià i país perplex

2008-08-30T02:20:00.001+01:00

Un post que ha ficat un valencianet en fauna exotica i que va rodant per Internet.

Orgull valencià i país perplex (i aixó que lo de la F1 no és inclós, queben poc se'n sap) Podem rebentar d'orgull de ser valencians.
Eso es malversación de fondos públicos', va dir Francisco Camps Ortizahir, referint-se als 180 milions d'euros que costarà la solució temporal a la falta d'aigua per a beure que estan a punt de patir
5.000.000 d'habitants de l'àrea metropolitana barcelonina. Ja era hora que aquest prohom genial, desaprofitat en un cantó del Levante espanyol, mostrara a la nació tot el que realment val. Ja era hora que tanta experiència acumulada començara a donar els seus
fruits. Una experiència avalada per incomptables accions basades invariablement en l'interès general i sempre, sempre, marcades pel més escrupolós ús dels cabdals públics Repassem alguns dels més destacables:
1,500.000 euros per a la manifestació 'Agua para todos' (2 hores)
1.130 milions d'euros per a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (visite les piràmides)
460 milions d'euros per a Terra Mítica (diversió sana i negocis sanejats) 'Lo que haga falta' per a la visita del pontífex (2 dies)
650.000 euros per a condicionar jardins i adorns florals de cara al pontífex (2 dies
835.000 euros per a l'altar del pontífex (2 hores)
445 milions d'euros per a fer el Palau de les Arts (sense qualificatius)
700.000 euros per a tres torneigs de futbet per a veterans (6 dies)> > 540.000 euros per a despatxar Irene Papas de la Biennal (un gran paper)
1 milió d'euros per a despatxar Luigi Settembrini de la Biennal (un paperot)
11.550 milions d'euros de deute total autonòmic (no tinc paraules)
1.200 milions d'euros de deute de la RTVV (informació, entreteniment,
formació)
900.000 euros a l'arquebisbat per serveis religiosos als hospitalspúblics (amén)> >
75 milions d'euros per a la carrera de bòlits de la Fórmula 1 (3 dies)
1 milió d'euros per a un concert de The Cure (2 hores)
'Lo que no està escrit' per a reparar el Palau de les Arts (2 dies plovent a lo bèstia)
408 milions d'euros per factures impagades de Sanitat de 2002 a 2004
(aguanta, que vas cobrant)> > 500.000 euros per a la Ciutat de les Llengües (com diu?)
2 milions d'euros per al funcionament de la 'Fundació Agua y Progreso'(sense horaris)
3 milions d'euros, desviats de Cooperació, per a la Copa Amèrica (sense complexos
1 milió d'euros lliures d'impostos a Julio Iglesias per promocionar-nos ('Yo no soy tonto')
En honor a la veritat, cal reconèixer que Francisco Camps Ortiz no ésl'il·lustre inspirador de tots aquests grans episodis valencians. Hoés, directament, dels ocorreguts des de maig de 2003. Però també,
indirectament, de la resta, ja que ha sabut assimilar amb gustl'actuació d'altres refinats gestors valencians sense màcula,diguem-ne Rita Barberá. O Eduardo Zaplana.Pasa-ho, com a minim, a deu amics o coneguts, devem ser honestos, no
creeeu?. Tos tenen dret a 'l'orgull valencià'Pásalo, debemos ser honestos .Todos tienen derecho a 'l'orgull valencià!

Defensa Ponencia RCAT by Joan Carretero

2008-06-21T23:46:00.002+01:00

Amb tots vosaltres la ponència de Reagrupament.cat presentada per Joan Carretero!

Defensa Ponencia RCAT - Joan Carretero

Air Berlin, el nazisme renascut: Participa per defensar els nostres drets!

2008-06-07T18:56:00.009+01:00

Comença a circular una campanya de mails demanant que enganxem a tants llocs com siga possible aquesta imatge evidentment manipulada d'Air Berlin. Es tracta de respondre a l'atac inaudit a la llengua catalana que fa el seu president en la revista que es reparteix a l'avió.

Segons diu el correu que he rebut "Us proposo que fem google bombing contra Air Berlín. Podem aconseguir que la imatge que us adjunto surti de les primeres a Google si la publiquem, amb el nom que ja té (airberlin.gif) a un nombre de blocs i pàgines web prou elevat. Publiqueu la imatge adjunta als vostres blocs perquè quan algú busqui 'air berlín' al google li surti aquesta imatge de primera! Si ho fem a prous blocs ho aconseguirem! Passeu-ho!"

AirBerlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb una editorial escrita pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemana té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació clara per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi per la seva companyia i el què ells mateixos representen.
Per enviar els textos que detalle a continuació podeu fer servir o bé l'adreça postal:

Air Berlin PLC & Co. Luftverkehrs KG
Saatwinkler Damm 42-43
D-13627 Berlin

Telephone: 01805 - 737 800 (0,14 €/min) 24h*
Telefax: +49 (0)30 41 02 10 03

O bé a tots aquests correus electrònics (si talles i pegues ho rebran tots a l'hora):

abpresse@airberlin.com; yborn@airberlin.com; cloeffler@airberlin.com; nbernhardt@airberlin.com; aweber@airberlin.com; alexandramueller@airberlin.com; jball@airberlin.com; Karl-Hermann.Hansen@ltu.de; miriammueller@airberlin.com; mdoberschuetz@airberlin.com; smanitz@airberlin.com; journalistenbuchungen@airberlin.com

Envia aquest correu a la responsable de relacions públiques de la companyia aèria i al president d'AirBerlin Ibèria, Álvaro Middelmann.

Benvolguda Sra. Baschwitz:

Us escric en la vostra qualitat de responsable de relacions públiques d'Air Berlin. Aquesta empresa d'aviació comercial opera intensivament en el territori on la llengua catalana (la meva llengua) és la llengua pròpia i oficial: Illes Balears, Catalunya i el País Valencià (hi teniu destinacions a Maó, Barcelona, Alacant, València, Eivissa, Palma). El conseller delegat d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold s'ha expressat recentment, en l'editorial d'Air Berlin Magazin de juny/juliol de 2008 (pàgina 3, titulada "Das kommt mir spanisch vor!" ) , en contra de la legitimitat del Govern de les Illes Balears (una de les autoritats públiques que vetllen perquè la llengua catalana es recuperi de les persecucions que ha sofert al llarg dels darrers segles) de continuar fomentant l'ús de la llengua catalana.

L'expressió d'aquesta opinió seria per si mateixa, quant al contingut, d'allò més respectable. M'adreço a vós, tanmateix, perquè les maneres i el to que ha emprat per a vehicular les opinions que apareixen en aquest article (per no parlar de la desafortunada vinyeta que fa referència als "saupreissische Katalaner" ) , les he trobades profundament ofensives; ofensives no a títol personal, sinó com a ciutadà europeu i, naturalment, com a català. No entraré en els detalls perquè són massa evidents.

Us demano, però, que en els propers dies em feu arribar algun tipus de declaració o de comunicació de la qual es desprengui que, a partir d'ara, Air Berlin (que manté un portal web amb tretze (13) llengües ) , mostrarà uns nivells de respecte superiors envers la meva realitat lingüística, digna com la de qualsevol altre ciutadà europeu. Altrament, em veuria impel·lit a recomanar a totes les meves coneixences i a tot el meu entorn ciutadà que prescindís d'ara endavant dels serveis oferts per Air Berlin i escollís una altra companyia per volar.

Resto a l'espera d'una resposta per part vostra.
Ben cordialment,

----

Sehr geehrte Frau Baschwitz,

Ich schreibe Ihnen in Ihrer Eigenschaft als Verantwortliche für öffentliche Beziehungen von Air Berlin (AB). Dieses Kommerziellluftfahrtunternehmen wirkt intensiv in dem Territorium, wo die katalanische Sprache (meine Muttersprache) die eigene und offizielle Sprache ist: die Balearische Inseln, Katalonien und Valencia (AB fliegt nach Maó, Barcelona, Alacant, Valencia, Eivissa und Palma). Der CEO von AB, Hr. Joachim Hunold, hat sich kürzlich in einem Editorial ausgedrückt (Air Berlin Magazin von Juni/Juli von 2008; Seite 3, Titel: "Das kommt mir spanisch vor!" ) , gegen die Rechtmäßigkeit der Regierung der Balearischen Inseln (eine der öffentlichen Behörden, die wachen damit die katalanische Sprache sich von der Verfolgung erholt, an der sie entlang den letzten Jahrhunderten gelitten hat), die katalanische Sprache weiter zu fördern.

Der Ausdruck dieser Meinung wäre für sich selbst, bezüglich des Inhalts, sehr respektabel. Ich wende mich immerhin an Sie weil die Arten und der Ton, den er in diesem Artikel dazu verwendet hat, solche Meinungen zu befördern, habe ich sie als tief offensiv empfunden (um nicht über die unglückliche Vignette zu sprechen, die Referenz zu den "saupreissische Katalaner" macht); nicht offensiv persönlich, sondern als europäischer Bürger, und natürlich als Katalane. Ich werde nicht in den Details hereinkommen, weil sie zu klar sind.

Ich verlange von Ihnen dennoch, dass Sie mir in den nächsten Tagen irgendeine Erklärung oder Mitteilung zurückgeben, von der es deutlich wird, daß ab jetzt AB (das eine Webseite mit dreizehn (13) Sprachen unterhält) meiner sprachlichen Realität respektieren soll, gegenüber die ich (genau sowie irgendwelchem anderen europäischen Bürger) höheren Respekt erwarte. Anderenfalls sähe ich mich dazu angetrieben, all meinen Bekanntschaften und meinem ganzen Bürgerumfeld zu empfehlen, von jetzt an von den von Air Berlin angebotenen Diensten abzusehen und eine andere um mit zu fliegender Gesellschaft auszuwählen.

Ich bleibe in Wartestellung von einer Antwort von Ihnen.Vielen Dank für Ihre Aufmerksamkeit.

Mit freundlichen Grüßen,

Del crack del 29 al catacrack que se'ns ve damunt

2008-04-27T16:52:00.002+01:00

Ara ploren els ultraliberals de l'època daurada de la destrucció mediambiental del nostre país. Ara es queixen que ja no guanyen tants bilions com ara fa sols uns mesos. Ells deien i diuen per a justificar-se que tot això portava diners per a tots. Clar, mireu que sols al regne unit un terç de la riquesa està en mans d'un 1% de la població.
I no passa res!
Sembla que ningú està disposat a protestar perquè "total per a què!" deuen pensar molts. Ells ho controlen tot per a poder disposar de les ments de la gent que han domesticat durant tants anys amb les televisions per a que pensen el que a ells els interessa, a aquest 1% que ho controla tot i que ho posseeix tot.
Ara el govern espanyol diu que deixarà allargar el termini de les nostres hipoteques, però no explica els riscos, com ara que per exemple és impossible que una hipoteca de 50 anys estiga vinculada a la vida laboral de ningú. Tampoc s'explica les despeses dels tràmits: notaris, registradors i financers, tots ells que sempre han cobrat un bon grapat per fer un bon no res. Tampoc expliquen que en augmentar el termini també augmenten els interessos o que com més temps hauràs de pagar, més risc d'empobriment hi haurà. Són les meravelloses bondats del seu capitalisme, el capitalisme ultraliberal que ho havia de solventar tot. Acomiadaments cada cop més fàcils, menys drets laborals i a més a més l'excusa perfecta per a les empreses per a fer regulacions o abarataments encoberts de les seues plantilles. Ara que poden, com que hi ha crisi, tots al carrer! Especialment els vells.
Però l'1% de sempre continua enriquint-se.
Mentrestant, molts del 99% restant continuen votant partits finançats per l'altre 1%, que també controla bancs, mass media i en definitiva les seues ments.
Sols em pregunte quan ens atrevirem a pensar una mica en la vella Europa. Que la llibertat no pot ser imposició ni pot ser que t'acomiaden quan els ixca dels collons o que la teua feina acabe sent una condemna i que no et quede una altra eixida que mostrar la teua cara de corder degollat, submís i obedient, a més a més de votar pels pàries del seu règim absolutista on sols conta qui tinga més diners. És el seu meravellós món capitalista: tant en tens, tant en vals! Si has nascut d'un cony pobre, la teua vida serà irremeiablement la d'una persona que es sotmetrà al sistema com un gos obedient per a pagar durant 80 anys per una merda de pis de 80m2.
Gràcies govern espanyol, quin detall poder allargar les nostres merdes d'hipoteca, hagués preferit que algú es ficarà les nostres hipoteques pel cul directament, però de moment la vaselina està millor de preu que un pis, però com aquests "genis" ultraliberals són tan llestos igual acabaran especulant amb les nostres dilatacions anals.

P.D. Té gràcia que els ultraliberals es besen als llavis amb institucions tan poc llibertàries com ara l'església romana. Ja sabeu: pagueu hipoteques durant 80 anys a aquesta gent i no us feu ni una palla, que és pecat, diuen els amics dels ultraliberals...

La sequera

2008-04-18T16:22:00.001+01:00

"El agua no puedo, ¡pero un par de desodorantes sí!"

"¡Visca el Jose i visca l'Espanya plural!"

Qui renta el teu cervell

2008-04-06T16:41:00.005+01:00

Ells pensen per tu. T'agrada que pensen per tu? Ells et fan pensar el que volen. Introdueixen quotidianament els seus pensaments en el teu cervell. T'agrada? Fes un pas envers la rebel·lió. No deixes que pensen per tu!
La Rebel·lió és la insígnia d'ara del lliurepensament.

Un historiador nord-americà també diu que Colom era català

2008-04-06T16:32:00.002+01:00

(Foto: L'estàtua de Colom a Barcelona, el dit del qual apunta a un punt indeterminat, motiu de discussió per a molts.)

DIUMENGE, 06/04/2008 - 06:00h
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2801510

Estudiants de tot el món aprenen que Cristòfor Colom, considerat el descobridor d'Amèrica, era genovès, i que en nom dels reis catòlics va embarcar-se en el projecte que el va portar al nou continent. Però tot un corrent d'investigadors s'oposa a aquesta teoria, i diu que aquest no era l'origen de l'aventurer. L'historiador d'Arenys de Mar Jordi Bilbeny fa temps que sosté que Colom era català, i que la història ha manipulat aquesta condició per raons polítiques. Ara un historiador nord-americà, un país que venera aquest personatge històric, és a punt de publicar un llibre en què coincideix amb les teories de Bilbeny.

Charles J. Merrill és professor d'espanyol al seminari Mount St. Mary's, als Estats Units. És expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel. Aviat publicarà 'Solving the enigma of Colombus' origins', en què sosté que Colom era català, nascut en una família 'hostil a la dinastia que governava el seu país'. Graduat a la Duke University, l'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall.

Merrill diu que, 'si bé algunes teories revisionistes sobre els orígens de Colom han estat marcades per motius nacionalistes i consideracions que no tenen res a veure amb la història', la teoria que aquest personatge fos català és la més consistent. Segons ell, aquesta troballa podria tenir importants implicacions per a altres teories històriques, i podria demostrar que el paper d'Itàlia en la Renaixença no fou tan decisiu com s'ha considerat fins ara.

Free Tibet! Genocidi cultural al Tíbet

2008-03-16T13:35:00.003Z

Font: Vilaweb.cat (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2781803)

El Dalai Lama acusa la Xina de genocidi cultural al Tíbet

El líder espiritual tibetà reclama una investigació internacional sobre la repressió xinesa de les protestes a Lhasa

El Dalai Lama tem que hi hagi un bany de sang al Tíbet si el govern xinès no canvia la política que duu a terme en aquest país, segons que ha dit en aquesta entrevista amb vídeo a la BBC. El líder espiritual tibetà també ha reclamat avui una investigació internacional de la repressió xinesa contra els manifestants tibetans i ha acusat Pequín de dur a terme un genocidi cultural al Tíbet. Les últimes hores han continuat les protestes a diversos barris de la capital, Lhasa.

Aquests barris encara no són sota el control de l'exèrcit xinès, que ha entrat amb els tancs a altres zones de la ciutat. De fet, les tropes tan sols esperen una ordre per ocupar aquests barris i reprimir els manifestants, que han rebut un ultimàtum de les autoritats xineses.

Segons l'ultimàtum, si no abandonen les protestes abans de demà, rebran un càstig sever. Mentrestant, Pequín ha admès la mort de deu persones durant els avalots, però el govern tibetà a l'exili parla d'un centenars de morts; el Dalai Lama ha dit que disposa d'informació segons la qual la xifra de morts és aquesta, tot i que ha reconegut que és molt difícil de verificar. Tot i la repressió, el líder espiritual tibetà ha dit que defensava la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín de l'estiu, perquè considera que és una oportunitat perquè la Xina demostri que defensa la llibertat.

La situació a Lhasa

Segons fonts de Lhasa consultades per via telefònica, l'exèrcit xinès controla moltes parts de la ciutat, però no totes. Aquests barris, situats sobretot a l'est de la ciutat, han quedat encerclats per les tropes, però no han estat ocupats; els manifestants, sobretot gent molt jove, continuen manifestant-s'hi i atacant comerços i establiments xinesos. 'La gent que hi ha allà dins viu amb la il·lusió d'haver aconseguit el domini d'aquella zona, però en realitat són presoners de l'exèrcit', diu el director de l'Observatori del Tíbet i Àsia Central (UB), Josep Lluís Alay, en declaracions fetes a VilaWeb. Alay explica que Lhasa és una ciutat plena de càmeres de seguretat, que són les que han enregistrat les imatges emeses per la televisió estatal xinesa. 'Tota la gent que s'ha manifestat ha quedat identificada', diu Alay, que no confia que les autoritats xineses sigui benèvol amb els manifestants que deixin de protestar i que es lliurin voluntàriament. L'exèrcit xinès ha repartit a Lhasa un comunicat en què diu que els manifestants que abandonin les protestes tindran un bon tracte i que, en canvi, els que les continuïn rebran un càstig sever.

De moment, però, les tropes no intervenen en aquests barris de Lhasa, per més que ahir també es van sentir alguns trets en un barri del centre de la ciutat. 'El govern xinès posa el fre, perquè és conscient que no pot fer un ús excessiu de la violència', diu Alay, però recorda que fa falta que la comunitat internacional pressioni decididament per evitar una matança a la capital tibetana.

Però les protestes s'han estès a altres llocs. Per exemple, a la capital del Nepal, Katmandú, on tibetans exiliats s'han manifestat per queixar-se de la repressió de les autoritats xineses i al monestir budista de Labrang, on la policia ha emprat gasos lacrimògens per reprimir-la, segons que . Podeu veure imatges de la protesta a Labrang en aquest vídeo i en aquest altre.

Els independentistes protesten per l'ocupació xinesa i per la política de colonització de Pequín, que els darrers anys ha enviat milers de xinesos a viure al Tíbet, de manera que l'ètnia xinesa hun ja hi és majoritària.

Stumme Worte (paraules mudes)

2008-02-23T11:08:00.005Z

† Stumme Worte †

Meine Hände bersten
Da ich diese Zeilen schreiben
Doch führe ich die Feder
Da meine Zunge mir versagt
Nur Worte kriechen auf den Bogen
Doch ist die Seele wild entflammt

Nur einmal hab' ich sie begehrt
Nur einmal - jetzt und immer wieder
Aus meinem Herzen sie verbannt
Doch mich so tief an ihr verbrannt

Diese Worte bleiben stumm
Denn mein Mund wird sie nicht wecken
So kriechen sie zurück zu mir
Und zerreissen letztlich mir das Herz

Nur einmal hab' ich sie begehrt
Nur einmal jetzt und immer wieder
Doch diesen Schmerz möcht' ich nie missen
Denn er ist alles was mir von ihr bleibt
Nur einmal hab' ich sie begehrt
Nur einmal - jetzt und immer wieder...

TRADUCCIÓ:

Les meues mans es trenquen
en escriure aquestes línies
faig servir la ploma
perquè els meus llavis fallen
car les paraules s'arrastren pel full
l'ànima està extremadament inflamada

Sols una vegada l'he anhelada
sols una vegada -- ara i per sempre
és desterrada del meu cor
mes cremada tan a dins

Aquestes paraules romanen mudes
puix que els meus llavis no les despertarien
per això tornen arrastrant-se envers mi
i m'esgarren finalment el cor

Sols una vegada l'he anhelada
sols una vegada -- ara i per sempre
però aquest dolor no el voldria mai trobar a faltar
puix que és tot el que em queda d'ella
sols una vegada -- ara i per sempre

Entrevista a Joan Fuster, el gran mestre

2008-02-16T15:37:00.000Z

La llei de reconte electoral o llei d'Hondt. Explicacions breus.

2008-02-11T14:41:00.002Z

http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_D%27Hondt

ABANS DE VOTAR, INFORMA-TE'N! NO ET DEIXES PAS ENGANYAR!
Sistema D'Hondt
De Wikipedia, la enciclopedia libre

El sistema d'Hondt es un método electoral que se utiliza, generalmente, para repartir los escaños de un parlamento o congreso, de modo proporcional a los votos obtenidos por las candidaturas. Aunque sobre todo es conocida en el ámbito de la política, este sistema puede servir para cualquier tipo de distribución proporcional.

Entre otros países, se utiliza en Argentina, Austria, Bélgica, Bulgaria, Chile, Colombia, Croacia, Ecuador, Eslovenia, España, Finlandia, Guatemala, Irlanda, Israel, Japón, Países Bajos, Paraguay, Polonia, Portugal, República Checa, Suiza, Turquía, República Dominicana y Venezuela.

Tras escrutar todos los votos, se calculan una serie de divisores para cada lista. La fórmula para los divisores es V/N, donde V es el número total de votos recibidos por la lista, y N son números enteros que van desde 1 hasta el número de escaños de la circunscripción objeto de escrutinio. Una vez realizadas las divisiones de los votos de cada candidatura entre cada uno de los divisores desde 1 hasta n, la asignación de escaños se hace ordenando los cocientes de las divisiones de mayor a menor y asignando a cada uno un escaño hasta que estos se agoten.

El orden en que se repartan los escaños a los individuos de cada lista es irrelevante: puede ser una decisión interna del partido (en un sistema de listas cerradas) o puede que los votantes tengan alguna influencia (en un sistema de listas abiertas).

A veces se incluye además un umbral de porcentaje de votos por debajo del cual el partido queda excluido.

Es un sistema que tiende a beneficiar a los partidos mayoritarios, haciendo el resultado normalmente injusto desde un punto de vista puramente lógico. En el ejemplo de a continuación, el partido A saca bastantes más votos que el B, sin embargo, ambos tienen los mismos representantes. El partido B tiene menos del doble de votos que el partido C, y sin embargo obtiene triple representación.

Ejemplo

Supongamos unas elecciones a las que se presentan cinco partidos, entre los que deben repartirse siete escaños (o sillas).
Partido A Partido B Partido C Partido D Partido E
Votos 340.000 280.000 160.000 60.000 15.000

Antes de empezar la asignación de escaños es necesario dibujar una tabla de 7 filas (número de escaños) por 5 columnas (número de partidos). En la primera fila escribimos los votos totales recibidos por cada partido (divisor 1). Es preferible ordenar los partidos por número de votos, así se simplificarán las siguientes fases del algoritmo.

Primera iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido A, 340.000 votos.
2. El partido A gana un escaño y se escribe debajo el siguiente cociente: 340.000 / 2 = 170.000.
3. Se rellena el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Segunda iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido B, 280.000 votos.
2. El partido B gana un escaño y se escribe debajo el cociente: 280.000 / 2 = 140.000.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Tercera iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido A, 180.000 votos.
2. El partido A gana un nuevo escaño y escribimos abajo el siguiente cociente: 340.000 / 3 = 113.333.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Cuarta iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido C, 160.000 votos.
2. El partido C gana un escaño y se escribe debajo el siguiente cociente: 160.000 / 2 = 80.000.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Quinta iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido B, 140.000 votos.
2. El partido B gana un nuevo escaño y se escribe debajo el siguiente cociente: 280.000 / 3 = 93.333.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Sexta iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido A, 113.333 votos.
2. El partido A gana un nuevo escaño y escribimos abajo el siguiente cociente: 340.000 / 4 = 85.000.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Séptima iteración

1. El cociente más alto pertenece al partido B, 93.333 votos.
2. El partido B gana un nuevo escaño y escribimos abajo el siguiente cociente: 340.000 / 4 = 70.000.
3. Rellenamos el resto de casillas en blanco con los valores de la casilla inmediatamente superior.

Partido A Partido B Partido C Partido D Partido E
Votos 340.000 280.000 160.000 60.000 15.000
Escaño 1 (340.000/1 =) 340.000 (280.000/1 =) 280.000 (160.000/1 =) 160.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 2 (340.000/2 =) 170.000 (280.000/1 =) 280.000 (160.000/1 =) 160.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 3 (340.000/2 =) 170.000 (280.000/2 =) 140.000 (160.000/1 =) 160.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 4 (340.000/3 =) 113.333 (280.000/2 =) 140.000 (160.000/1 =) 160.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 5 (340.000/3 =) 113.333 (280.000/2 =) 140.000 (160.000/2 =) 80.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 6 (340.000/3 =) 113.333 (280.000/3 =) 93.333 (160.000/2 =) 80.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Escaño 7 (340.000/4 =) 85.000 (280.000/3 =) 93.333 (160.000/2 =) 80.000 (60.000/1 =) 60.000 (15.000/1 =) 15.000
Total de escaños 3 3 1 0 0
% votos 40% 33% 19% 7% 2%
% escaños 43% 43% 14% 0% 0%

En la siguiente tabla se muestra el mismo procedimiento, pero en lugar de calcular los cocientes conforme se van asignando los escaños, se han calculado todos en primer lugar.

* Cada fila corresponde a uno de los partidos.
* Cada columna se corresponde con un divisor.
* Entre corchetes ([]) se indica el orden de asignación.
* Las celdas verdes son aquellas a las que se ha asignado un escaño.

Divisor
1 2 3 4 5 6 7
Partidos A [1] 340.000 [3] 170.000 [6] 113.333 85.000 68.000 56.667 48.571
B [2] 280.000 [5] 140.000 [7] 93.333 70.000 56.000 46.667 40.000
C [4] 160.000 80.000 53.333 40.000 32.000 26.667 22.857
D 60.000 30.000 20.000 15.000 12.000 10.000 8.571
E 15.000 7.500 5.000 3.750 3.000 2.500 2.143

http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_D%27Hondt

Remake del spot de Amnistía Internacional (lolailo version)

2008-02-07T21:53:00.002Z

I DE REGAL...
El final de un juicio politico

Us reproduisc el comentari fet pel company del canal de youtube http://www.youtube.com/jabiero pujat en la web http://www.youtube.com/watch?v=5ZWfqakL_y0
Espere que us faça pensar...

"CRITICA SOBRE AMNISTIA INTERNACIONAL ESPAÑA
Empezaré hablando claro, cosidero que Amnistia Internacional contribuye (consciente o insconcientemente) a la legitimación del proceder represivo del Estado. Es obvio que el gobierno tiene asumido el informe anual e incluso logra aprovecharse del trabajo de AI en su propio beneficio, me explico:

Igual que el poder capitalista y/o los estados absorven y asimilan cualquier tipo de rebeldía cultural y/o política: por ejemplo la cultura hip-hopera en su día era pura rebeldía y ya vemos en lo que la han convertido, o en el plano de lo político-social a gran parte del movimiento pacifista promoviendo un discurso maniqueo sobre el pacifismo o incluso manejando organizaciones que eran muy otra cosa en un principio como lo fue en sus inicios Gesto por la Paz. Igualmente ha conseguido inutilizar el trabajo de Amnistia Internacional, pues hace mucho tiempo que logró absorver y asimilar en su favor todo el trabajo de AI contra las torturas. El gobierno sabe que no le hace ningún daño en el propio terreno, pues la opinión pública está atada en corto gracias a su Ministerio de la Verdad, o sea, los Mass Media que a la hora de tratar el tema de las torturas siempre hacen piña para ocultar y manipular los informes de AI y demás organismos pro-DDHH sobre la situación en el reino de España. Voy más allá, incluso han logrado, como ya he dicho , beneficiarse del discurso de IA y su a todas luces escaso trabajo, pues una y otra vez oímos en las noticias nombrar aparentemente escandalizados los informes de AI sobre Guantánamo etc, mientras se ocultan los gravísimos informes sobre el estado español. Se difunde su trabajo en el extranjero y se oculta el local como si aqui no pasara nada, lo que al final constituye una legitimación del estado a través del trabajo de Amnistía Internacional, a la que no se le ocurre (de verdad no se le ocurre?) algo tan sencillo como mandar notas de prensa y comunicados o convocar sucesivas ruedas de prensa cada vez que se haga esta utilización manipuladora de su trabajo, recalcando que lo que se denuncia en los Mass Media y desde gente del gobierno hablando de otros países, también sucede en el reino español mientras los sucesivos gobiernos miran para otro lado.

He de suponer que en AI no son lelos y se dan cuenta para qué han servido sus informes anuales, con los que los sucesivos gobiernos del reino español se han estado limpiando el culo durante dos décadas, lo que se traduce en una desidia o negligencia por parte de Amnistia Internacional, que clama al cielo. Y ello por no querer ni pensar en una actitud colaboracionista, que todo pudiera ser en estos tiempos en que existen ONGs como reporteros sin fronteras que son manejadas por la CIA ¿acaso que Amnistia Internacional España no puede tener gente a nómina del CNI en la misma cúpula organizativa? ¿No es extraño que Amnistia Internacional España haya negado que la alimentación forzada suponga violación de los derechos y tortura, cuando la misma Asociación Médica Mundial y/e inspectores de la ONU enviados a Guantánamo han declarado que se trata de una violación flagrante de la ética profesional médica y una tortura al prisionero, respectivamente?"

"VAMOS A VER, CORTA UN MOMENTO ESO" (Antonio Camacho, secretari de Seguretat de L'estat espanyol...)

Sense més comentaris.

El software (programari) de codi tancat no és ètic

2008-01-30T21:49:00.000Z

Hi ha una campanya de terror contra els que copien, comparteixen i donen amb llibertat el que es seu.
El coneixement no pot ser mai una propietat privada.
Per a que el món es plene de coneixement, per a que siga veritablement lliure, cal donar un pas endavant: obrir els nostres codis.
És tan sencill com ara poder tenir control sobre les nostres pròpies computadores, sobre les eines que hem comprat.
Per què no podem canviar el codi d'un programa per a que s'adapte a les nostres necessitats?
És com si ens donaren una recepta i ens digueren que està prohibit canviar la seua composició perquè la recepta és així. Per què no li puc afegir un ingredient propi? Per què no la puc canviar per a que s'adapte als ingredients que ara són disponibles a la cuina?
Això és el codi lliure, la qual cosa no fan mai els programaris (software) privats i tancats!
Els programaris de codi obert són també una oportunitat per al desenvolupament dels països més pobres.
El seu preu o bé és 0 o com a mínim és molt més baix que no pas el del programari esclavitzat.
És tan simple com el seu nom: llibertat!

Consulteu:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_obert
http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

Salut i regaleu, compartiu i adapteu!

Un colp a les consciències!

2008-01-21T22:47:00.000Z

"Earthlings". Ves amb compte. Aquesta pel·lícula fa pensar. Molts han canviat el seu estil de vida després del visionat.
Fem una aposta.
Seràs capaç de veure-la tota del principi fins el final?
Podràs?
Dura una hora i trenta-cinc minuts.

MAKE THE CONNECTION!

Des del tio Pantorrilles fins a Carlos Fabra, també conegut com a "El tort"

2008-01-20T10:20:00.001Z

Carlos Fabra en el seu sopar d'homenatge.
"En el país dels cegs, el tort és el rei..."

Trajectòria de la família Fabra al capdavant de la Diputació de Castelló des de 1855. Imatges del documental d'INFO TV "El país dels cecs: radiografia al Castelló de Carlos Fabra".

Teaser del documental d'INFO TV "El país dels cecs: radiografia al Castelló de Carlos Fabra".

Teletroncho. Televisió de Castelló?
Recull d'escenes de Televisió de Castelló (TVCS) extretes del documental d'INFO TV "El país dels cecs: radiografia al Castelló de Carlos Fabra".
Frases cèlebres: "¡A los que hablen en catalán que los multen!"

Documental recomanat

2008-01-11T11:58:00.000Z

Us recomane aquest documental, per a que reflexioneu.

Ironies i suspicàcies sobre la "sospitosa sort" de Carlos Fabra pels dos milions de la Grossa de Reis".

2008-01-10T07:34:00.000Z

[Notícia de Vilaweb.cat]

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2692515&p_edi=castello

DIMECRES, 09/01/2008 - 12:10h
Ironies i suspicàcies sobre la "sospitosa sort" de Carlos Fabra pels dos milions de la Grossa de Reis".
El diputat socialista Antoni Such diu que "Agència Tributària li podria exigir que ensenyara els números del premi"

Com informàvem ahir, un dels afortunats (i de quina manera, dos milions d'euros!) per la Grossa de Reis que ha caigut a Castelló ha estat el president de la Diputació i del PP provincial, Carlos Fabra. Aquest premi, que no és el primer de la loteria que li toca (n'ha al.legat dos més per justificar ingressos investigats per l'Agència Tributària) ha despertat suspicàcies tant en els ambients polítics com entre els mitjans de comunicació.

Així, el diputat socialista autonòmic, Antoni Such, ha ironitzat felicitant-lo "per la seua sospitosa sort" i afirmant que "l'Agència Tributària Valenciana --que el president Camps no ha creat, malgrat l'Estatut--, li podria haver exigit que mostrara els números"; de tota manera, no s'entén aquesta afirmació del diputat, perquè, en qualsevol cas, el sistema sovint divulgat per emblanquinar diners negres amb números premiats de la loteria consisteix en adquirir els tals números per una quantitat superior al seu valor, amb la qual cosa, en l'hipotètic cas que l'acusació encoberta d'Antoni Such fora veritat, igualment els números premiats serien en possessió de l'"afortunat guanyador".

Més enllà de les declaracions polítiques, però, el premi de Fabra, amb cometes o sense cometes, ha estat objecte d'ironies als mitjans de comunicació estatals. Esmentem sobretot, a la Sexta, el que el Gran Wyoming llançava en l'espai Lo que España vota va a misa, quan preguntava a l'audiència, per tal que responguera a l'enquesta mitjançant SMS: A qui ha subornat Carlos Fabra, als xiquets de San Ildefonso o al mateix San Ildefonso?, afirmant a més en to de burla que "per fi, s'ha fet justícia en aquest país, i finalment la loteria ha somrigut als més necessitats".

Recordem que justament Fabra està imputat per un delicte de frau fiscal, amb uns ingressos no justificats durant tota una sèrie d'any i dels quals, sempre pressumptament, no hauria efectuat la declaració a Hisenda, i que justament, com assenyalàvem, ha presentat en la seua defensa la circumstància que una part d'aquests ingressos els hauria obtingut perquè li hauria tocat dues vegades la loteria. I amb aquesta tres, per la qual cosa, tot i la fama, sembla que real, que té Fabra de gran jugador, segons assenyalen alguns comentaristes, la llei de probabilitats li ho posa francament difícil.

Tu otro banco (y cada día el de más gente)

2008-01-04T21:37:00.000Z

Un company em comenta que no guanya ni 1000€ treballant com a funcionari de correus i amb fills i família.

Un altre company em diu que es va comprar un piset de 60m2 de protecció oficial, però que amb al pujada de les hipoteques no pot més i no arriba a res, fa temps que no ix, ja que no té ni per pagar-se la cervesa.

*Uns familiars meus molt estimats fa temps que van estar embargats.

Notícies de tancament d'empreses.

Però tot i això, diuen que "avancem", que la macroeconomia "va bé", fins i tot que creixem un 5%, un 4% o un 3% i sempre en qualsevol cas per damunt de la mitjana europea (o això ens venen dient des de fa temps des de les ràdios oficials del bi-règim espanyol).

Evidentment la situació és crítica, és molt dolenta o fins i tot, si em permeteu és ben crítica.
Però la nostra societat sembla que encara deu tenir per menjar i per comprar-se una tele nova quan se li trenca la vella, possibles causes:
*encara hi ha sindicalistes del PP
*encara no s'està tirant la gent als carrers
*encara hi ha diners per comprar sofàs
*encara ens queda la "lectura"

I demà el tortell de reis... tothom tindrà per pagar-lo, com? no ho sé.

Salut i benvinguts a la República del vostre sofà! (esperem que no es convertisca aviat en "tu otro banco, y cada día el de más gente")

Per la llibertat d'expressió! No a la censura de TV3!

2007-12-26T09:09:00.000Z

En la concentració no es podia veure ni el principi ni el final de la gent que va acudir. Ara bé, supose que demà diran qualsevol cosa per ningunejar que la gent no és tan boba com els agradaria i es concentra contra injustícies desfasades al segle XXI i fascistoides com ara el tancament d'una televisió que no els agrada. Els romanesos i els àrabs poden veure les seues televisions tranquilament, mentre els valencians no podem veure una televisió en la nostra llengua. Senyors del PP, ara què prohibireu? Parlar valencià i eixir més tard de les 22? O directament tancareu a la presó a la gent que pensa diferent? Jo crec que això normalment rep el nom de D-I-C-T-A-D-U-R-A.
No als partits fundats per ex ministres de Franco, no al PP.

Us reproduisc també l'opinió del bloc Volem la TV3.

Paco Camps o l'Hugo Chavez de la Mediterrania

En podríeu trobar les diferències? Jo no!

Si senyors sembla que en aquest país d’envejosos no podíem suportar que el “dictador” veneçolà fos tan “Popular” i el nostre "Popular" més insigne, segueix les seues passes.
No pensen que exagere.
Que pensaria d’un govern que ha posat dels mitjans de comunicació públics, al seu servei partidista i que aquells mitjans de comunicació que no ha pogut controlar, els ha marginat, boicotejat o inclòs tancat o impedit la seua lliure difusió.
Molts pensaran en l’Alemanya nasi, la Itàlia fascista o l’Espanya franquista. Ara bé si parlem de presidents en exercici podríem parlar entre d'altres de l’Hugo Chavez i també del molt exHonorable Paco Camps.
Comparem algunes dades.
Els dos accedeixen al govern mitjançant unes eleccions. Bo en el cas de Camps primer fou elegit pel moreno Zaplana. Moreno al que després ha perseguit politicament i marginat els seus feudos electorals. En el passat Chavez protagonitza un colp d’estat al seu país, es detingut, jutjat, condemnat i ha complert la seua pena.
En el cas de Camps, ve recolzat per un partit que no condemna obertament el Franquisme, i que s’oposa frontalment a retirar els simbols de l'anterior règim i sobre tot a qualsevol record de les víctimes i dejavascript:void(0)
Publicar un missatgels abusos comesos per un règim dictatorial. Pot ser auguren la possibilitat que es trobe algun pare o algun avi entre els executors.
Tant Chavez com Camps, fan ús i abús dels mitjans de comunicació públics com si fossin el gabinet de premsa del seu govern. Chavez inclòs te un programa de televisió. Camps per la seua banda guarda el 70% del pressupost de publicitat institucional per als mesos de precampanya electoral.
Chavez mitjançant una concessió administrativa tanca Radio Caracas TV de Veneçuela la emissora més antiga del país. Camps mitjançant una sanció administrativa i una resolució judicial tanca les emissions de la TV3 al sud d’Alacant (de moment) emissions que es feien fa més de 20 anys, anteriors a CaMal 9 i les úniques emissions integrament en la nostra llengua.
Com es pot comprovar semblen vides politiques paral·leles.

Heus ací els vídeos de la concentració a Castelló:

Per cert, també sembla evident que el "PSOE/PSPV", que alguns diuen vol ara canviar el seu nom a PsoE/PsCV (PARTIT socialista de la Comunitat Valenciana), ha oblidat completament els seus honrosos orígens. Caldria fer-los memòria amb una mica d'història i el seu logotip utilitzat a la transició "democràtica", bé, això de "democràtica" és sols una manera de parlar.

Feu click a l'enllaç per a poder veure la peli!!!

2007-08-13T19:53:00.000+01:00

Earthlings es un documental que trata acerca de la absoluta dependencia de los humanos para con los animales no humanos usados como mascotas, comida, vestimenta, entretenimiento e investigación científica, así como acerca de nuestra total falta de respeto a estos nuestros “proveedores”. La película en su versión original está narrada por el actor nominado al Oscar Joaquin Phoenix (Gladiator) y la banda sonora es del aclamado músico Moby.

"Terrícolas" (Earthlings) és el nom de la pel·lícula i es tracta d'un joc de paraules que sols entendreu si podeu veure la pel·lícula. Salut i disfruteu-la!

Vegetarianisme

2007-06-27T22:31:00.000+01:00

Una opció o una condició innata?

Privat i públic...

2007-06-19T12:54:00.000+01:00

Estamos en un pequeño municipio y nos tememos que escenas como ésta son demasiado frecuentes, o al menos lo han sido, en toda España. Unos empresarios negocian con el hermano de una alcaldesa la adjudicación de un futuro polígono. Ante ustedes, la corrupción urbanística y municipal.

País Valencià sí!

2007-06-12T15:07:00.000+01:00

Encete aquest "nou" bloc aprofitant el meu antic bloc dedicat a política local, però ara el faré servir per a parlar, amb tots els mitjans a l'abast a l'Internet sobre el desenvolupament social, d'infraestructures, de mitjans de comunicació, cultural, econòmic, etc. del País Valencià.
Totes i tots benvingudes/ts!

I finalment, Carmen Alborch aconsegueix "burlar" la censura!!! I apareix en canal 9, però... de quina manera, ací ho veiem... lamentable.

Si estirem fort ella caurà i molt de temps no pot durar!

2007-04-28T11:15:00.000+01:00

Després del lamentable espectacle de retallada de llibertats fonamentals en una democràcia em pregunte... I Europa? No fan res? De què ens serveix estar integrats en una gran Europa que ens ha donat l'€uro i la gràcia de ser europeus i poder anar arreu d'Europa sense que "ens diguen res" (un servidor que s'ha mogut per Europa ha pogut comprovar que això no és massa cert...)
El PP vol tancar-ho i prohibir-ho tot, tot allò que no li convinga, el PP més dictatorial, més abusiu és precisament el del nostre menystingut País Valencià: ni taronges, ni territori, ni res, ho volen desfer tot pels seus negocis i els seus dinerets bruts i els seus pactes amb els de sempre per a aprofitar-se com sempre, no ha canviat res.
Em fa vergonya dir-ho, però el PP de Vila-real n'és sols un apèndix de tota aquesta muntanya de despropòsits, és un partit que forma part d'una de les dictadures més desastroses de tota Europa. Els dona igual que Europa els cride l'atenció, tot, segons ells és "una conspiració per a fer-los quedar malament", i senyors... que no heu pensat que potser de vegades no és així com vosaltres dieu, que tothom s'equivoca menys vosaltres??
El PP de Vila-real forma part d'aquesta dictadura, d'aquesta estaca, d'aquesta muntanya de mentides, no els voteu, ells furten la nostra llibertat, ells volen controlar quines televisions veieu. NO A LA DICTADURA, NO AL PP!!

Diàleg entre Espai País Valencià i Montilla, Carod i Tresser

2007-04-03T12:08:00.000+01:00

"Somos libres"??

2007-04-01T15:22:00.000+01:00

Heus ací un vídeo del record sobre la gran tolerància que exerceix Espanya i el gran amor que té als catalans que com que sempre ha entès com a part integrant de la "pàtria", tant s'estima.

España S.A

2007-04-01T15:06:00.000+01:00

25 d'abril de 2007. Un dia que els independentistes esperavem per commemorar els 300 anys d'ocupació espanyola, és el dia triat per el Consell Valencià per tancar les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià. Diuen que no havien caigut en què era un dia tant especial (Telenoticies de TV3 d'avui). Senyors del Consell Valencià, els valencians no som imbècils ni tenim pensat de ser-ho en les pròximes hores. El 25 d'abril és el dia de les Corts Valencianes, i per tant institucionalment es commemora la pèrdua dels furs. S'agrairia que si vostés són uns feixistes ho deixaren clar, per estalviar subterfugis i tot plegat.

Quan pensavem que el dia, ja tenia prou notícies que cabrejaren una servidora, n'ha arribat la segona. En Gerard Coca, company de les JERC de Barcelona ha estat denunciat per una organització anomenada España y Libertad (dos conceptes irreconcilibles al pas que anem), per suposada donar cobertura a una organització terrorista. Absolutament inversemblant que l'homenatge a Martí Marcó, fundador de les JERC després de la dictadura acabe amb l'intent de l'i·legalització de l'organització de la qual forme part. Des d'aquí tot el meu suport al Gerard, i la senyora denunciant, dir-li que la seua disbauxa no aturarà al jovent independentista que seguirà treballant, sense deixar de ser-ho mai, un jovent alegre i combatiu com ens agrada.

I tot plegat després de treure el debat de l'autodeterminació al carrer. La caverna lladra, i Jiménez Losantos ha estat condemnat per comparar Esquerra amb ETA, i si hi ha sentència ferma, contribuirà generosament a la difusió de la llengua i cultura catalanes. Al dia següent va fer la mateixa comparació al seu programa, Esquerra, la ETA catalana. Gràcies Federico per la teua abnegada dedicació a la causa i pel teu suport econòmic.

I és que ja se sap, tot es tarannà i diàleg, mentre no toques temes clau. I per això estem, per tocar-los tots encara que ploga. Per la integritat de TV3, per la Llibertat d'Expressió i de manifestació dels companys de les JERC de Barcelona i de tot arreu, perquè seguesca el debat autodeterminista fins que arribe el referèndum i el guanyem, seguirem al peu del canó. Cap OPA hostil d'España S.A ens aturarà.

[Del bloc d'Anna, presidenta de les JERPV, publicat el 30 de març: http://valencianna.bloc.cat/]

Us parlaré d'un país que vol viure.

2007-03-31T03:14:00.000+01:00

El nostre país, de tantes agressions, de tantes persecucions, de tant de riure's tant... està tocat, però vol viure. Després de sentir la cançó del final d'aquest vídeo he sentit una mena de tristor i identificació amb un país que encara hi és, però pot ser no per massa temps. La globalització i l'agressivitat d'un nou capitalisme més destructiu que mai abans han anat destruint el que som.
No podem parlar al vent, ara és l'hora. Cal triar, entre coses del passat i antiquades o una nova opció, que els d'Esquerra a Vila-real volem oferir, perquè no ens conformem amb "igualtat, llibertat i fraternitat", com es mostra en aquest vídeo, volem més! Volem poder ser nosaltres, tenim dret a ser nosaltres!

Manifestacions, pobres i rics

2007-01-28T22:47:00.000Z

Ara fa ja temps que es va fer la primera manifestació de la democràcia en el País Valencià, fou a Alacant. Des de llavors se n'han fet unes quantes... no obstant això sembla que continuen intentant tapar-nos (o trencar-nos) la boca pel dret a manifestar-nos, a dir la nostra.
No els interessa que parlem a tots aquests empresaris, cacics, dreta rància i resta de fauna, que després van a missa i es peguen colpets al pit, després d'explotar, robar, maltractar els treballadors i els pobres "de classe baixa". Però ja digué Jesucrist que era "més difícil per a un ric entrar en el Regne dels Cels que un camell passés per l'ull d'una agulla", segurament tota aquesta gent se n'anirà de cap a l'infern, dona igual els cops al pit que es donen.
Uns coneguts periòdics, parlant d'unes conegudes manifestacions aquest cap de setmana allà a Castelló van comentar que "hi havia uns 300". 300 persones les puc ficar gairebé en la cotxera de ma casa. La veritat és que aquests pseudoperiòdics (un autèntic periòdic hauria de dedicar-se a descriure la realitat "periòdicament"!) han tingut molta poca traça en donar la increïble xifra.
Però continuarem manifestant-nos, lluitant per la veritat, per la justícia, per un altre model de societat.
Jo continuaré lluitant pels més pobres, perquè no vull ser com aquests hipòcrites que es donen colps al pit.
"Benaurats els pobres, perquè ells heretaran el Regne dels Cels"-digué Jesucrist.
"Ai dels rics, perquè veritablement són més pobres que ningú".
Per la justícia social, ara més que mai, Esquerra t'escolta!

(Des)nivell polític

2006-10-31T19:00:00.000Z

Rubert (PP) califica al edil Serralvo (PSOE) de ser un "sinvergüenza" ( El Periódico Mediterraneo - 31/10/2006 )

Crec que el nivell dels polítics de vegades és massa baix i això pot comportar una falta de respecte i de creença per part de la població en qualsevol projecte polític. Simplement no hi ha dret. Els polítics no poden comportar-se en els seus espais com si estigueren en un magatzem de taronges. Crec que en concret l'actitud del regidor Rubert és molt deplorable, hauria d'haver-se limitat a contestar i no increpar de manera insultant l'altre regidor, aleshores hagueren donat tots dos exemple a la societat.
És inadmissible perdre els nervis quan "es fa política". Senyors, no estem ací per a mirar el nostre melic, estem ací, però, per a mirar per la gent i aquest no pot ser en cap cas el camí.
Evidentment, el PP a Vila-real no pot estar pas orgullós, per ser els seus regidors dels que més cobren de tot el País Valencià i al mateix temps, ser, darrere de València, la ciutat amb la contribució més alta de totes.
Una vergonya.

Eliseu Climent presenta l'edifici Octubre

2006-10-29T21:37:00.000Z

Enhorabona Eliseu Climent! Un edifici a València per a promocionar la cultura. És un gran esforç, però de ben segur que val la pena.