Doncs ja estem ací. En realitat vam tornar dimarts. En un primer moment em pensava que arribaria a Santiago de Compostela., però el camí sembla que ha estat més dur del que ens pensàvem. Bé, però, de tot es pot aprendre. Ara ja sabem que no tots els camins són iguals (quina fita i quin descobriment), que sí, està clar que tots arribem al mateix lloc, però això no significa que el camí siga igual de dur. El camí primitiu, que és el que hem fet és bastant duret pel que fa als desnivells en les rutes que hem fet. Ha estat molt interessant també adonar-me de noves funcions en el meu iPhone que desconeixia. Qui em coneix ja sap que això en mi és tota una fita impressionant, he he he. És l'altímetre. Evidentment, vaig pensar, si tinc un GPS he de poder tenir un altímetre, i sí, hi ha un que, si permets una mica de propaganda en la part inferior et diu a quants metres sobre els nivells del mar t'hi trobes. I quina funcionalitat té tot açò. Molt fàcil, en la mateixa guia, en el meu cas la d'Eroski, que venia en forma d'aplicació amb una informació completíssima, t'hi diu quina serà l'alçada màxima a la que et trobaràs en la ruta que estàs seguint. Imagina que quan has eixit tens una alçada de 500 metres sobre el nivell del mar i la guia et diu que el punt màxim és de 1200 metres. Doncs si vas pujant i no pots més, sabràs quants metres et queden pujant la muntanya. Si et queden pocs doncs ja saps que aviat bé la baixada o si et queden molts, ja saps que et convé haver esmorzat bé.
Ara, un avís! Baixar també pot arribar a ser molt dur, algunes baixades són veritablement tan trencacames com les pujades, especialment si no estem entrenant. Poc de pes al llom i un bon entrenament de femorals, cuadríceps, turmells, en fi... uns exercicis que posen a funcionar totes les articulacions i músculs possibles de les cames i reforcen el pes que podem suportar... perdre una mica de pes corporal també ajuda i si més no, augmentar la massa muscular.
En conclusió, que em sembla que la propera vegada aniré amb bici, he he he! Tot i que fins i tot des del punt de vista fotogràfic no té res a veure una cosa amb l'altra. Caminar et dona més facilitat a l'hora d'accedir a alguns indrets interessants.
En un altre capítol explicaré com he adaptat una bici més aviat roïneta per a poder fer el camí. Un dels punts conflictius, evidentment, és la suspensió, que cal que siga compatible amb una càrrega considerable, ja que en la bici es tendeix a carregar una mica de pes que no pas si ho portem al llom.
Au! Com diuen en bable a Astúries…HAXA SALÚ!
